Blogia
I Fought The Law

Fent d'aquí

Fent d'aquí A la gente que somos de izquierdas y futboleros nos atacan por ser aficionados a un deporte que mueve millones y que es una auténtica máquina de influencias, de corrupción y de tráfico de influencias. Aparte de que no les doy ni un duro ni les voto, el fútbol ocupa, en mi caso particular, el espacio que todos dedicamos en nuestro cerebro a la irracionalidad y instintos neardenthalenses. Hay gente que trafica con drogas, otros pegan a su mujer, otros son adictos a las videoconsolas y otros leen la prensa rosa. A uno le gusta el buen fútbol y, de paso, a veces tienes gratas sorpresas que permiten racionalizar este instinto primitivo. Va por Oleguer Presas, el put* crack!.

Oleguer Presas - Jugador del FC Barcelona.


La Constitució europea suposa un pas més de les classes dominants en la construcció de l'Europa del capital. Una Europa més preocupada per competir amb els altres gegants mundials (EUA i el Japó) en la cursa irracional per acaparar nous mercats que no pas per assolir un nivell alt de benestar per als seus ciutadans i per al conjunt de la població mundial.

Això es veu reflectit en diversos aspectes. La tendència privatitzadora dels serveis socials fomenta societats elitistes i discriminatòries, i beneficia els interessos del capital privat. Aquest fet suposa una important retallada dels drets socials i laborals dels ciutadans europeus. Es reforcen les mesures restrictives i repressives contra la població treballadora immigrant, condemnada a esdevenir força de treball barata i sense drets. Es potencia el paper militarista d'Europa i el control social sobre les veus discordants amb aquest procés. La creació de l'euroexèrcit, l'Europol i l'Eurojust exemplifiquen aquest fet. Igualment es potencien polítiques exteriors més agressives, destinades a adquirir autonomia respecte als EUA a l'hora de conquerir nous mercats a través de la guerra imperialista mundial. Al mateix temps, amb la seva obsessió per la productivitat, l'Europa del capital potencia un model de creixement insostenible ecològicament. Topem, doncs, amb una incompatibilitat total entre els criteris consumistes que es fomenten i l'equilibri ecològic del planeta, ja de per si molt debilitat. I, finalment, la Constitució europea defensa una Europa dels estats on el poble català no hi és reconegut. Una Europa on es margina i s'oblida gran part de les nacions i les cultures que formen la seva realitat.

D'aquesta manera, la Constitució europea no és sinó un blindatge del 'status quo' actual i un pas enrere de cara a assolir una democràcia participativa, atès que suposa un allunyament dels centres de decisió i una reducció de la capacitat d'influència dels ciutadans. Per tot això és important dir 'no' a la Constitució europea. No a una Europa que no reconeix el nostre poble, la nostra llengua, la nostra cultura, els nostres drets com a ciutadans i com a treballadors, i que fomenta una societat desigual i opressiva. No a la nostra negació com a poble i com a individus.
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

1 comentario

PennyLane -

sea lo q sea, Oleguer tiene razón.
NO a la constitución europea.

BEXETS!
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres