Lesson one
Siempre creí que escribía mal en catalán. Eso no excluye, ni de lejos, ejercitar la lengua de vez en cuando. Aqui tenemos el hijot. Esto lo puse en el foro de Vilaweb Badalona.
Durant el procés previ al referéndum del Tractat Constitucional Europeu, podem observar una série de fets que, d'haver ésser realitzats per l'anterior govern, probablement els editorials dels grans mitjans i els generadors d'opinió ideológicament afins al actual partit governant es mostrarien indignats. Ja no només la suposada campanya informativa, que fa una mostra del text constitucional per micro-fascicles, de manera que podria vendre's fins i tot el Fuero de los Espa�oles como a progressista. Ara són les provocacions, la consigna fàcil i la demagògia, que ja no surten d'un bigoti ex-falangista, sino del somriure que emana el nou talant.
Ja no vull entrar en les raons del NO. Són fàcil de trobar-les per la minoria inquieta, encara que el govern espanyol hagi negat la possibilitat de debats públics, per endegar tan sols la famosa campanya propagandística, i les nostres raons circulin per minsos canals comunicatius. Vull entrar en les consignes que darrerament utilitzen determinats dirigents del PSOE per desacreditar les nostres posicions, identificant-nos amb el feixisme, que excepte en el cas dels molt xovinistes FN francés y FPÖ austríac, es reudeixen a una xarxa de grupúsculs que fan demagògia, al igual que la fan amb assumptes com l'atur, Palestina, o la Guerra d'Irak. Tan Josep Montilla con Miquel Iceta escamotejen que el partit més gran de l'extrema dreta, el MSI-AN, actualment governant a Itàlia, demana el vot afirmatiu, al igual que altres grupúsculs als quals no faré propaganda, que veuen en el TCE un pas cap la seva utopia pan-europea, de reminiscències hitlerianes. Iceta i Montilla oculten que el seu partit germà a França, el PSF, ha tingut un debat intern molt seriós entorn el TCE, que queda reflexat a la plana web www.nonsocialiste.net. No sé si serian capaços de traslladar aquestes acusacions a companys seus francesos amb tanta alegria como ho fan aquí, que compten amb un partit d'opinió monolítica que no mostra, al menys obertament, ni una sola discrepància entre els seus rengles. I finalment, hi ha molt gent del NO; vells lluitadors, molts companys del meu partit, que van patir presó, van patir tortures, van sofrir acomidaments per lluitar contra el feixisme, per derrocar el régim franquista. Les declaracions de Montilla i Iceta són un insult a la llarga lluita d'aquests companys i a la seva memòria. La consigna fàcil, un cop més, passa per sobre de la nostra història, la qual sembla no meréixer cap tipus de respecte per aquells que juguen a la mercadotècnia electoral.
Durant el procés previ al referéndum del Tractat Constitucional Europeu, podem observar una série de fets que, d'haver ésser realitzats per l'anterior govern, probablement els editorials dels grans mitjans i els generadors d'opinió ideológicament afins al actual partit governant es mostrarien indignats. Ja no només la suposada campanya informativa, que fa una mostra del text constitucional per micro-fascicles, de manera que podria vendre's fins i tot el Fuero de los Espa�oles como a progressista. Ara són les provocacions, la consigna fàcil i la demagògia, que ja no surten d'un bigoti ex-falangista, sino del somriure que emana el nou talant.
Ja no vull entrar en les raons del NO. Són fàcil de trobar-les per la minoria inquieta, encara que el govern espanyol hagi negat la possibilitat de debats públics, per endegar tan sols la famosa campanya propagandística, i les nostres raons circulin per minsos canals comunicatius. Vull entrar en les consignes que darrerament utilitzen determinats dirigents del PSOE per desacreditar les nostres posicions, identificant-nos amb el feixisme, que excepte en el cas dels molt xovinistes FN francés y FPÖ austríac, es reudeixen a una xarxa de grupúsculs que fan demagògia, al igual que la fan amb assumptes com l'atur, Palestina, o la Guerra d'Irak. Tan Josep Montilla con Miquel Iceta escamotejen que el partit més gran de l'extrema dreta, el MSI-AN, actualment governant a Itàlia, demana el vot afirmatiu, al igual que altres grupúsculs als quals no faré propaganda, que veuen en el TCE un pas cap la seva utopia pan-europea, de reminiscències hitlerianes. Iceta i Montilla oculten que el seu partit germà a França, el PSF, ha tingut un debat intern molt seriós entorn el TCE, que queda reflexat a la plana web www.nonsocialiste.net. No sé si serian capaços de traslladar aquestes acusacions a companys seus francesos amb tanta alegria como ho fan aquí, que compten amb un partit d'opinió monolítica que no mostra, al menys obertament, ni una sola discrepància entre els seus rengles. I finalment, hi ha molt gent del NO; vells lluitadors, molts companys del meu partit, que van patir presó, van patir tortures, van sofrir acomidaments per lluitar contra el feixisme, per derrocar el régim franquista. Les declaracions de Montilla i Iceta són un insult a la llarga lluita d'aquests companys i a la seva memòria. La consigna fàcil, un cop més, passa per sobre de la nostra història, la qual sembla no meréixer cap tipus de respecte per aquells que juguen a la mercadotècnia electoral.
1 comentario
Astallon -
Pero se hará lo que esté en mano, ESO SEGURO!!!