Blogia
I Fought The Law

Damaged

Damaged

Mes de agosto sólo en casa, blog en letargo, las vacaciones como excusa para escribir menos. El aislarme de la tele me provoca la impresión de que no ocurre nada, no hay sucesos reseñables ni nada que valga la pena ser resaltado, criticado o puesto en tela de juicio. Mes de agosto en el que, por esta misma razón, nos hemos olvidado que la ciudad funciona a pilas, a golpe de generadores eléctricos a combustible, también generadores de humos también y de molestias cotidianas. A quien se le ocurre poner el suministro de luz eléctrica en manos privadas, dicen por mi casa. A quién se le ocurre relegar las grandes inversiones en materia de transportes en AVE. A quién se le ocurre decir que los catalanes somos unos peseteros insolidarios, con las infraestructuras de RENFE petando día sí y día también y las inversiones congeladas desde hace quince años.

Paralelamente, en un acto que parece de gag, broma o tomadura de pelo, mi mano izquierda ha dicho basta. El sostener una carpeta en horizontal unas 4 o 5 horas al día me ha provocado unos dolores en muñeca y antebrazo durante toda la semana pasada. Eso es que no sirves para trabajar, me dicen medio en broma, medio en serio. Hasta que ayer creí que ya era suficiente. Sobrecarga muscular lo llaman. Lo había oído miles de veces por televisión en la sección de Deportes, como motivo de baja. Y en mi caso lo ha sido. Llevo un aparatoso vendaje elástico cubriendo todo mi brazo izquierdo. En una semana estaré bien, dicen los de la mutua, pero solo me dan dos días de baja. Barcelona ciudad lisiada, pensarán los turistas cuando les encueste y me vean con semejante apósito cubriéndome el brazo. Muy probablemente estén en lo cierto.

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

3 comentarios

ANTONI PUIG SOLE -

La meva generació ha viscut durant anys una situació en la qual l'electricitat era produïda per empreses estatals que operaven en les tres fases: generació, transmissió i distribució. En el mandat de Felipe González, aquesta activitat es va privatitzar.
La mitologia neoliberal va exaltar la privatització. Però el sistema privat no garanteix una major eficiència que el públic, entre altres raons, perquè les empreses privades persegueixen, per damunt de tot, els guanys mentre els drets dels consumidors passen a un segon pla. Els fets esdevinguts recentment a Barcelona, reforcen aquesta opinió.
No és la primera vegada que a causa d'una avaria en el subministrament de la llum es produeix una situació caòtica: A Buenos Aires, per exemple (on al costat d'altres companyies, opera Endesa) el 1999, set anys després de la privatització, es va produir una apagada de 10 dies que va deixar 500.000 persones en la foscor en ple estiu. L'apagada també va tenir origen en un incendi d'una subestació.
A Catalunya, vam presenciar un precedent similar a l'actual el desembre de 2001. Enmig de baixes temperatures, Endesa va deixar sense fluid elèctric més d'un milió de persones a causa, segons versió de la pròpia empresa, d'una avaria provocada pel trencament d'un cable de terra en una línia d'alta tensió.
Apagades similars s'han repetit a altres parts del món, des de Nova Zelanda a Califòrnia i des de l'Índia fins al Brasil.
Quines són les causes que sempre es troben darrere d'aquest caos? Insuficients inversions, deficiències a la xarxa, manques en el manteniment, externalizació de serveis i inadequada atenció al client. Aquests són els pecats del servei elèctric privat.
Recolzant-se en el desconeixement d'aquesta realitat, s'han aixecat veus que hipòcritament han qualificat d'inacceptable el caos produït per l'apagada i han criticat únicament l'administració pública. Aquest tipus d'acusacions fugen del fons de l'assumpte, i fins i tot busquen avals per a decisions relacionades amb l'energia elèctrica però alienes a l'apagada.
En tot cas, el que si es pot retreure a les administracions públiques, és la falta d'exigència, control i vigilància. Ara bé, no hem d'oblidar, que la dreta i la resta de neoliberals sempre si han oposat.
Amb la privatització l'Estat va perdre el control del sector energètic. En mans privades, el servei públic d'energia elèctrica no és capaç de garantir les prestacions que ha contractat amb els seus clients. Aquestes són les causes. L'apagada n'es le conseqüencia.
apuigsole.blogspot.com
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

Laura -

Pues ya me diras que les preguntas a los turistas que yo estoy a punto de ponerme a escribir un ensayo sobre el nuevo papel de los artistas/turistas!
Y bueno si quieres verme y charlar, pues estoy pringando en Sagrada Familia cada dia de L-V de 2 a 8... Besos!! Y a cuidarse la mano!!!

PennyLane -

cuídate esa sobrecarga muscular!!

bexets!
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres